viernes, 27 de enero de 2012
jueves, 22 de septiembre de 2011
Projecte per enfortir el PULMÓ central de l'àrea metropolitana o atractiu turístic per debilitar-lo???
Collserola s'obre a Barcelona a través de 16 nous corredors
Dimecres, 21 de setembre del 2011
A Antoni Vives se'l veu còmode amb un micro a la mà i passant diapositives. El tercer tinent d'alcalde i regidor d'Hàbitat Urbà passeja per la sala, mira el públic, tonifica el que li sembla rellevant i, el que ja és per a nota, recolza mitja natja a la taula mentre el peu contrari es manté a terra. Amb aquesta seguretat gestual va presentar ahir un ambiciós pla, encara en la seva etapa embrionària, que pretén trencar la frontera natural amb Collserola a través de 16 portes que anul·lin la barrera artificial que suposa la Ronda de Dalt i evitin aglomeracions als punts d'accés habituals al parc, la plaça de Mireia i el Pla dels Maduixers.
En paraules del regidor, del que es tracta en definitiva és de «realitzar a la muntanya un exercici com el que es va portar a terme fa 30 anys quan es va decidir que el mar havia de ser el focus d'atenció de la ciutat». Vives alabava així l'exitosa recuperació del litoral barceloní liderada per Pasqual Maragall i instava ara a posar la capital catalana de cara a aquesta muntanya de 8.262 hectàrees que cada any rep dos milions de visites, el segon parc més concorregut d'Espanya darrere del Teide.
EL FIL DE LES AIGÜES / El fil del qual gravitaran els 16 accessos serà la carretera de les Aigües, d'un recorregut total de 20 quilòmetres, des del mirador dels Xiprers, a Esplugues, fins al límit de la ciutat amb Montcada i Reixac, que es completarà durant aquest mandat. Falta molt per concretar, però la idea és que cada una de les portes es converteixi en un entorn amb vida pròpia, amb corredors verds cap als parcs urbans, aparcament, línies de bus i metro als voltants i nous equipaments. L'ajuntament obrirà un concurs en què s'espera que arquitectes, urbanistes, paisatgistes, dissenyadors, ecologistes i experts en mobilitat treballin amb «esperit multidisciplinari». El que no s'ha concretat encara és el pressupost, detall important si es tenen en compte empreses de costosa execució com la més que probable cobertura d'alguns trams d'aquesta cicatriu anomenada Ronda de Dalt.
Malgrat que el pla està en una fase incipient, un temor va planar per la sala: preguntat pels periodistes, Vives, que va recordar que aquest és el «primer gran pla del nou equip d'urbanisme», no va descartar que s'hi incloguin projectes de construcció de vivendes.
martes, 19 de julio de 2011
Coses pendents
El mandat d’Hereu acaba amb 11 projectes pendents
, a Destacats, Horta 14 de jun de 2011
Jordi Hereu. Arxiu
El govern municipal del PSC i ICV-EUiA ha incomplert fins a 11 compromisos que s’havien d’enllestir durant aquest mandat. Això és el que denuncien les associacions de veïns del districte d’Horta-Guinardó, fent un balanç del mandat que tot just acaba i de cara a evitar que el nou alcalcde, el convergent Xavier Trias, caigui en els mateixos errors. La Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) ha recollit totes les reclamacions de les diferents entitats veïnals i ha comptabilitzat fins a 64 incompliments per part de l’executiu de Jordi Hereu a tota la ciutat.
EL CARMEL
Les actuacions incomplertes al Carmel ocupen un espai destacat per la seva importància i significació, com ho és la encara pendent urbanització de la plaça on es va produir l’enfonsament l’any 2005. També reclamen la construcció d’habitatges protegits als tres solars propietat d’Incasòl, i la reforma del solar conegut com a Rancho Chico.
HORTA
Al barri d’Horta, han quedat pendents dos projectes: la posada en marxa de l’ambulatori (que ja s’ha construït) i la rehabilitació del Palauet del Parc del Laberint.
SANT GENÍS
La remodelació del camp de futbol i la recuperació per al veïnat de la Casa dels Horts (ara privada) com a equipament del barri són les promeses electorals del PSC al barri de Sant Genís que han quedat enlaire després de quatre anys de mandat.
RECLAMACIONS ETERNES
Algunes reivindicacions veïnals es demoren un i altre cop. Així, els veïns denuncien que no s’han habilitat els serveis mínims a Can Baró o la regulació urbanística a Can Papanaps, reclamacions que porten 20 i 30 anys demanat-se. La instal·lació de clavegueram al Torrent de Cal Notari (Font del Gos) i la restauració del parc Príncep de Girona (Baix Guinardó) són dues promeses més del govern socialista que, segons les entitats veïnals, no s’han enllestit.
martes, 5 de julio de 2011
miércoles, 8 de junio de 2011
13/09/2010, Collserola restringirà la llibertat de les bicis quan sigui parc natural (El periódico)
Pedalejar per camins de menys de tres metres d'ample i a més de 20 km/h podria ser sancionat
Els responsables del pulmó barceloní confien a consensuar un marc legal contra l'incivisme
Collserola és el gimnàs de molts veïns de l'àrea metropolitana. També funciona com a zona d'oci, racó de pensadors, edèn familiar, inspiració d'artistes i fins i tot com a niu d'amor de jovenets i jovenetes que estrenen cotxe i amor. Tots aquests usos, tan incrustats al Tibidabo com el mateix senglar, s'hauran de sotmetre als canvis que comportarà la ràpida declaració de parc natural, una nova denominació d'origen que arriba amb gairebé dos anys de retard i de la qual es coneixen pocs detalls. Més enllà de l'augment del nombre d'hectàrees, l'únic que s'intueix és una regulació més gran de l'ús de la bicicleta de muntanya, una de les pràctiques més esteses i la llibertat de moviments de la qual serà restringida per la via de la sanció.
Són pocs els ciclistes que ho saben, però les normes del parc ja prohibeixen des de l'any 2000 circular per camins de menys de tres metres d'ample i superar els 20 quilòmetres per hora. Tampoc està permès organitzar-hi carreres ni practicar-hi ciclisme de competició. Molts se sorprendran de l'existència d'un reglament, ja que a la muntanya no hi ha cap cartell que doni compte d'aquestes limitacions, que sí que apareixen, en canvi, a la web del parc o a la guia d'itineraris editada el desembre del 2007.
UN MISSATGE QUE NO ARRIBA / Marià Martí, director gerent del parc, reconeix que l'entrada de la Generalitat en la gestió del pulmó barceloní és un pas «esperat», tant per la injecció de diners com pel «nou marc legal» que porta adossada la declaració de parc natural. Aquesta nova categoria permetrà convertir en multes el que avui dia seria una simple advertència.
L'ideal, apunta el director de Collserola, és «trobar l'equilibri entre la biodiversitat i l'ús públic», un objectiu que ara depèn de la bondat ciutadana i que en el futur tindrà l'incentiu de la multa. Isabel Raventós, responsable del servei d'ús públic del parc, apunta la necessitat de «revaloritzar Collserola, de manera que la gent sigui conscient de la fragilitat de l'entorn i actuï amb més sensibilitat». «Hi ha molts ciclistes que circulen amb compte, però n'hi ha molts altres que tenen una empatia nul·la i que l'única cosa que busquen al Tibidabo és la satisfacció de cremar adrenalina», afirma. Centenars de vídeos penjats a internet en què es poden veure vertiginosos descensos pels vessants de la muntanya -afició cada vegada més generalitzada entre els adolescents- recolzen la seva tesi.
EL PROBLEMA, UNA MINORIA / Martí insisteix en el fet que ningú vol prohibir les bicicletes de muntanya
-com sí que es va fer al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac- i recorda que el problema que s'ha de tractar és «la mala praxi d'una minoria». La direcció es planteja tallar l'accés a algunes zones del parc i espera que el desembarcament del Govern «aporti més presència policial a la zona per fer complir les noves regles de joc». Per ara, les policies locals de les localitats limítrofes són les encarregades de vigilar l'àrea. En el cas de Barcelona, els tres districtes de muntanya (Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Nou Barris) destinen diverses unitats, equipades amb motos, a la vigilància diària del parc.
Pel que fa a la gestió futura, una de les opcions, explica Raventós, seria adaptar «normes vigents en altres parcs naturals», encara que la peculiaritat de la zona i la sobreexplotació que viu des del boom ciclista dels anys 90 obliguen a establir uns manaments i una taula de sancions pròpies.
Martí reconeix que Barcelona encara no ha resolt el problema de la connectivitat amb el Tibidabo, cosa que propicia que molts ciclistes vagin pel camí del mig. El director admet que la capital catalana «no ha sabut recuperar la línia de muntanya com sí que es va fer amb el litoral l'any 1992» i insta a «unir amablement serralada i ciutat a través de corredors».
El complicat maridatge entre ús públic i respecte per l'entorn serà doncs un dels reptes més grans del nou parc natural. Es tracta, en definitiva, d'aconseguir una sana convivència entre el que habita el lloc -la flora i la fauna- i els visitants humans. Si Barcelona al·lucina al veure un senglar a la plaça de Lesseps, imaginin-se què deuen pensar ells cada cap de setmana a la carretera de les Aigües.
01/09/2010, El parc natural de Collserola naixerà en el seu moment més fràgil (El periódico)
El Govern català entrarà en la gestió de l'àrea aquest mateix mes, any i mig després de l'acord polític
El pulmó barceloní no s'ha recuperat de les conseqüències de la nevada del 8 de març
Més de 18 mesos després que, el març del 2009, les diferents administracions (locals i autonòmica) i departaments del Govern català (Medi Ambient i Política Territorial) acordessin, després de llargues discussions, els límits que tindria el nou parc natural de Collserola, el Govern català aprovarà, per fi, el nou estatus del pulmó barceloní. L'àrea verda passa per un moment difícil a causa, entre altres factors, dels danys soferts per la nevada del 8 de març (fa sis mesos), amb uns efectes, la majoria arbres caiguts, que no han estat encara retirats. I es compten per desenes de milers: només als voltants de les vies principals es van veure afectats uns 45.000 exemplars, una xifra que, segons els responsables del parc, es podria multiplicar per cinc quan els forestals comencin a netejar les entranyes del parc.
Més enllà de les dificultats que suposa per a l'oci ciutadà trobar-se els camins amb el pas tallat pels troncs, la presència dels arbres a terra impedeix el normal desenvolupament del sotabosc. Si a aquest fet hi afegim els comportaments poc respectuosos amb la naturalesa, el còctel resultant és una pèrdua de biodiversitat. Segons explica el director del parc, Marià Martí, la presència d'aus rapinyaires «s'ha reduït» notablement.
El diagnòstic que en fa Martí, això sí, amb sordina, és alarmant: «Collserola està menys bé que fa temps». Segons el seu parer, «s'ha de trobar l'equilibri entre la naturalesa i l'ús públic. La ciutat va recuperar la línia marítima gràcies als Jocs del 1992, però no la muntanya. Fa falta connectar amablement la ciutat amb el parc».
Precisament aquesta transició entre els elements urbans i verds va ser un dels punts de fricció tant entre les conselleries de Política Territorial i Medi Ambient com entre aquesta última i l'Ajuntament de Barcelona. El problema radicava en el fet que la qualificació de parc natural aplicada a zones urbanes ja consolidades podia crear, a la llarga, problemes d'operativitat a l'hora de gestionar les obres de millora, per exemple, dels grups de cases.
DISCUSSIONS I ENDARRERIMENTS / Segons Marta Subirà (CiU), tinent d'alcalde de Medi Ambient de Sant Cugat, aquesta pugna entre conselleries ha estat la que ha propiciat el retard en l'aprovació per part del Govern de l'entrada de la Generalitat en el consorci gestor del parc. Fonts de Medi Ambient neguen aquestes discussions, una vegada es va tancar el pacte del març del 2009, i van atribuir el retard «a la revisió que alguns ajuntaments van voler fer per ajustar serrells» sobre les superfícies a protegir. A més, des dels temps del Pla General Metropolità, la ciutat comptava, al vessant de Collserola, amb terrenys qualificats com a equipaments. I Barcelona no hi va voler renunciar. Finalment es va acordar que Medi Ambient en permetria alguns, això sí, amb unes condicions estrictes.
Sobre les conductes incíviques, segons Martí, «la declaració de parc natural ajudarà a valorar més Collserola. Si el ciutadà percep que és un paratge fràgil, tindrà més sensibilitat». L'altra cara de la moneda és que, «irremeiablement, això també s'aconsegueix mitjançant les sancions que podran imposar quan es declari el parc natural, no abans perquè no hi ha marc legal, només recomanacions.»
Suscribirse a:
Entradas (Atom)