Projecte per enfortir el PULMÓ central de l'àrea metropolitana o atractiu turístic per debilitar-lo???

Collserola s'obre a Barcelona a través de 16 nous corredors

Dimecres, 21 de setembre del 2011
 

A Antoni Vives se'l veu còmode amb un micro a la mà i passant diapositives. El tercer tinent d'alcalde i regidor d'Hàbitat Urbà passeja per la sala, mira el públic, tonifica el que li sembla rellevant i, el que ja és per a nota, recolza mitja natja a la taula mentre el peu contrari es manté a terra. Amb aquesta seguretat gestual va presentar ahir un ambiciós pla, encara en la seva etapa embrionària, que pretén trencar la frontera natural amb Collserola a través de 16 portes que anul·lin la barrera artificial que suposa la Ronda de Dalt i evitin aglomeracions als punts d'accés habituals al parc, la plaça de Mireia i el Pla dels Maduixers.

En paraules del regidor, del que es tracta en definitiva és de «realitzar a la muntanya un exercici com el que es va portar a terme fa 30 anys quan es va decidir que el mar havia de ser el focus d'atenció de la ciutat». Vives alabava així l'exitosa recuperació del litoral barceloní liderada per Pasqual Maragall i instava ara a posar la capital catalana de cara a aquesta muntanya de 8.262 hectàrees que cada any rep dos milions de visites, el segon parc més concorregut d'Espanya darrere del Teide.

EL FIL DE LES AIGÜES / El fil del qual gravitaran els 16 accessos serà la carretera de les Aigües, d'un recorregut total de 20 quilòmetres, des del mirador dels Xiprers, a Esplugues, fins al límit de la ciutat amb Montcada i Reixac, que es completarà durant aquest mandat. Falta molt per concretar, però la idea és que cada una de les portes es converteixi en un entorn amb vida pròpia, amb corredors verds cap als parcs urbans, aparcament, línies de bus i metro als voltants i nous equipaments. L'ajuntament obrirà un concurs en què s'espera que arquitectes, urbanistes, paisatgistes, dissenyadors, ecologistes i experts en mobilitat treballin amb «esperit multidisciplinari». El que no s'ha concretat encara és el pressupost, detall important si es tenen en compte empreses de costosa execució com la més que probable cobertura d'alguns trams d'aquesta cicatriu anomenada Ronda de Dalt.

Malgrat que el pla està en una fase incipient, un temor va planar per la sala: preguntat pels periodistes, Vives, que va recordar que aquest és el «primer gran pla del nou equip d'urbanisme», no va descartar que s'hi incloguin projectes de construcció de vivendes.