miércoles, 8 de junio de 2011
13/09/2010, Collserola restringirà la llibertat de les bicis quan sigui parc natural (El periódico)
Pedalejar per camins de menys de tres metres d'ample i a més de 20 km/h podria ser sancionat
Els responsables del pulmó barceloní confien a consensuar un marc legal contra l'incivisme
Collserola és el gimnàs de molts veïns de l'àrea metropolitana. També funciona com a zona d'oci, racó de pensadors, edèn familiar, inspiració d'artistes i fins i tot com a niu d'amor de jovenets i jovenetes que estrenen cotxe i amor. Tots aquests usos, tan incrustats al Tibidabo com el mateix senglar, s'hauran de sotmetre als canvis que comportarà la ràpida declaració de parc natural, una nova denominació d'origen que arriba amb gairebé dos anys de retard i de la qual es coneixen pocs detalls. Més enllà de l'augment del nombre d'hectàrees, l'únic que s'intueix és una regulació més gran de l'ús de la bicicleta de muntanya, una de les pràctiques més esteses i la llibertat de moviments de la qual serà restringida per la via de la sanció.
Són pocs els ciclistes que ho saben, però les normes del parc ja prohibeixen des de l'any 2000 circular per camins de menys de tres metres d'ample i superar els 20 quilòmetres per hora. Tampoc està permès organitzar-hi carreres ni practicar-hi ciclisme de competició. Molts se sorprendran de l'existència d'un reglament, ja que a la muntanya no hi ha cap cartell que doni compte d'aquestes limitacions, que sí que apareixen, en canvi, a la web del parc o a la guia d'itineraris editada el desembre del 2007.
UN MISSATGE QUE NO ARRIBA / Marià Martí, director gerent del parc, reconeix que l'entrada de la Generalitat en la gestió del pulmó barceloní és un pas «esperat», tant per la injecció de diners com pel «nou marc legal» que porta adossada la declaració de parc natural. Aquesta nova categoria permetrà convertir en multes el que avui dia seria una simple advertència.
L'ideal, apunta el director de Collserola, és «trobar l'equilibri entre la biodiversitat i l'ús públic», un objectiu que ara depèn de la bondat ciutadana i que en el futur tindrà l'incentiu de la multa. Isabel Raventós, responsable del servei d'ús públic del parc, apunta la necessitat de «revaloritzar Collserola, de manera que la gent sigui conscient de la fragilitat de l'entorn i actuï amb més sensibilitat». «Hi ha molts ciclistes que circulen amb compte, però n'hi ha molts altres que tenen una empatia nul·la i que l'única cosa que busquen al Tibidabo és la satisfacció de cremar adrenalina», afirma. Centenars de vídeos penjats a internet en què es poden veure vertiginosos descensos pels vessants de la muntanya -afició cada vegada més generalitzada entre els adolescents- recolzen la seva tesi.
EL PROBLEMA, UNA MINORIA / Martí insisteix en el fet que ningú vol prohibir les bicicletes de muntanya
-com sí que es va fer al parc natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac- i recorda que el problema que s'ha de tractar és «la mala praxi d'una minoria». La direcció es planteja tallar l'accés a algunes zones del parc i espera que el desembarcament del Govern «aporti més presència policial a la zona per fer complir les noves regles de joc». Per ara, les policies locals de les localitats limítrofes són les encarregades de vigilar l'àrea. En el cas de Barcelona, els tres districtes de muntanya (Sarrià-Sant Gervasi, Horta-Guinardó i Nou Barris) destinen diverses unitats, equipades amb motos, a la vigilància diària del parc.
Pel que fa a la gestió futura, una de les opcions, explica Raventós, seria adaptar «normes vigents en altres parcs naturals», encara que la peculiaritat de la zona i la sobreexplotació que viu des del boom ciclista dels anys 90 obliguen a establir uns manaments i una taula de sancions pròpies.
Martí reconeix que Barcelona encara no ha resolt el problema de la connectivitat amb el Tibidabo, cosa que propicia que molts ciclistes vagin pel camí del mig. El director admet que la capital catalana «no ha sabut recuperar la línia de muntanya com sí que es va fer amb el litoral l'any 1992» i insta a «unir amablement serralada i ciutat a través de corredors».
El complicat maridatge entre ús públic i respecte per l'entorn serà doncs un dels reptes més grans del nou parc natural. Es tracta, en definitiva, d'aconseguir una sana convivència entre el que habita el lloc -la flora i la fauna- i els visitants humans. Si Barcelona al·lucina al veure un senglar a la plaça de Lesseps, imaginin-se què deuen pensar ells cada cap de setmana a la carretera de les Aigües.
01/09/2010, El parc natural de Collserola naixerà en el seu moment més fràgil (El periódico)
El Govern català entrarà en la gestió de l'àrea aquest mateix mes, any i mig després de l'acord polític
El pulmó barceloní no s'ha recuperat de les conseqüències de la nevada del 8 de març
Més de 18 mesos després que, el març del 2009, les diferents administracions (locals i autonòmica) i departaments del Govern català (Medi Ambient i Política Territorial) acordessin, després de llargues discussions, els límits que tindria el nou parc natural de Collserola, el Govern català aprovarà, per fi, el nou estatus del pulmó barceloní. L'àrea verda passa per un moment difícil a causa, entre altres factors, dels danys soferts per la nevada del 8 de març (fa sis mesos), amb uns efectes, la majoria arbres caiguts, que no han estat encara retirats. I es compten per desenes de milers: només als voltants de les vies principals es van veure afectats uns 45.000 exemplars, una xifra que, segons els responsables del parc, es podria multiplicar per cinc quan els forestals comencin a netejar les entranyes del parc.
Més enllà de les dificultats que suposa per a l'oci ciutadà trobar-se els camins amb el pas tallat pels troncs, la presència dels arbres a terra impedeix el normal desenvolupament del sotabosc. Si a aquest fet hi afegim els comportaments poc respectuosos amb la naturalesa, el còctel resultant és una pèrdua de biodiversitat. Segons explica el director del parc, Marià Martí, la presència d'aus rapinyaires «s'ha reduït» notablement.
El diagnòstic que en fa Martí, això sí, amb sordina, és alarmant: «Collserola està menys bé que fa temps». Segons el seu parer, «s'ha de trobar l'equilibri entre la naturalesa i l'ús públic. La ciutat va recuperar la línia marítima gràcies als Jocs del 1992, però no la muntanya. Fa falta connectar amablement la ciutat amb el parc».
Precisament aquesta transició entre els elements urbans i verds va ser un dels punts de fricció tant entre les conselleries de Política Territorial i Medi Ambient com entre aquesta última i l'Ajuntament de Barcelona. El problema radicava en el fet que la qualificació de parc natural aplicada a zones urbanes ja consolidades podia crear, a la llarga, problemes d'operativitat a l'hora de gestionar les obres de millora, per exemple, dels grups de cases.
DISCUSSIONS I ENDARRERIMENTS / Segons Marta Subirà (CiU), tinent d'alcalde de Medi Ambient de Sant Cugat, aquesta pugna entre conselleries ha estat la que ha propiciat el retard en l'aprovació per part del Govern de l'entrada de la Generalitat en el consorci gestor del parc. Fonts de Medi Ambient neguen aquestes discussions, una vegada es va tancar el pacte del març del 2009, i van atribuir el retard «a la revisió que alguns ajuntaments van voler fer per ajustar serrells» sobre les superfícies a protegir. A més, des dels temps del Pla General Metropolità, la ciutat comptava, al vessant de Collserola, amb terrenys qualificats com a equipaments. I Barcelona no hi va voler renunciar. Finalment es va acordar que Medi Ambient en permetria alguns, això sí, amb unes condicions estrictes.
Sobre les conductes incíviques, segons Martí, «la declaració de parc natural ajudarà a valorar més Collserola. Si el ciutadà percep que és un paratge fràgil, tindrà més sensibilitat». L'altra cara de la moneda és que, «irremeiablement, això també s'aconsegueix mitjançant les sancions que podran imposar quan es declari el parc natural, no abans perquè no hi ha marc legal, només recomanacions.»
31/01/2008, El Parc de Collserola preveu expropiacions (Adn)
Generalitat i Ajuntament pacten vuit zones de transició on es podran construir equipaments
Collserola serà Parc Natural. Per si hi havia algun dubte, ahir l'Ajuntament de Barcelona y la Conselleria de Medi Ambient van formalitzar l'acord més complexe que restava per augmentar la protecció de la serra: fixar els límits entre la ciutat i el Parc.
Un moment que l'alcalde Hereu va definir com a "històric" i que per a la regidora de Medi Ambient, Imma Mayol, "blinda la muntanya de l'expansió de la ciutat".
Cap zona urbana passarà al Parc i les que s'afegiran són totes forestals. A més, es deixa oberta la porta a construir el túnel d'Horta. La clau de l'acord entre Ajuntament i Govern són els espais de transició entre Collserola i la zona urbana, que s'anomenaran Espais Periurbans de Regulació Especial (EPRE). N'hi haurà vuit, dividits en dos tipus: els que tenen habitatges construïts de forma irregular, i que seran enderrocats i expropiats; i aquells espais que enllaçaran amb el Parc i a on només es podran construir equipaments docents, sanitaris, culturals i esportius.
Els vuit EPRE sumen una extensió de 132 hectàrees i la seva gestió -aprovacions urbanístiques incloses- serà compartida entre Ajuntament i Generalitat. Les expropiacions es preveuen a Vallvidrera, Les Planes i al barri de Cal Notari. La construcció d'equipaments es permetrà al Parc de l'Oreneta -que majoritàriament queda fora del Parc Natural-, Parc del Marquès de Setmenat, Peu del Funicular, Font del Bacallà i l'antic Hospital de Sant Llàtzer. El regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament, Ramon Garcia Bragado, va explicar que tots vuit formaran part del Parc Natural però "amb una regulació diferent".
Sobre les expropiacions, el regidor va explicar que no hi ha data prevista per iniciar-ne els tràmits i que els propietaris afectats seran reallotjats.
Abans d'abril s'enllestirà la delimitació del futur Parc amb els nou municipis colindants i el procés culminarà amb un decret del Govern.
1.697 hectàrees protegides de les més de 8.000 del futur Parc Natural de Collserola correspondran a Barcelona. Tot i que hi haurà 51noves hectàrees protegides respecte a l'actualitat, 132 del total seran Espais de Regulació Especial.
06/02/2008, Los excluidos de Collserola (El país)
El Ayuntamiento pretende demoler las casas construidas sin permiso en las faldas del futuro parque natural
Al camino de Cal Notari se llega bordeando una calzada escarpada en la que agoniza un poste de autobús junto a un cartel conciso: Parada anulada. Primero se acaban las líneas de la carretera; después, la carretera. El asfalto se abre para acoger huertos y casas unifamiliares. Lindando con Collserola, este barrio del distrito barcelonés de Horta-Guinardó contiene el aliento desde el pasado miércoles, cuando el Ayuntamiento y la Generalitat comunicaron el acuerdo sobre los límites del parque natural en la vertiente barcelonesa. El futuro del pulmón verde de Barcelona empieza a aclararse. Y el de los ciudadanos que hace décadas edificaron allí sin licencia municipal, también. El parque ocupará sus casas.
"Estoy desecho. No pueden echarme y encerrarme en un piso", dice un vecino
Ya no se acercan autobuses al camino de Cal Notari, aunque la cochera del distrito, nueva, elegante, futurista, queda a 150 metros de un arrabal que ha sentido crecer Barcelona a sus espaldas. Un centenar de casas que conforman el barrio de la Font del Gos, levantado en los años sesenta a manos de braceros llegados del sur en busca de sustento. "Eran tiempos de escasez, no había qué echarse a la boca", susurra Encarna Checa, granadina de 74 años. "No teníamos dónde meternos", añade mientras barre las hojas de su zaguán a medio construir, con más vergel que ladrillos. Su vecino César Collado, cacereño de 72 años, aún se acuerda de los mozos trajinando adobe en fardos cargados sobre los hombros. "Hice esta casa con mis brazos, palmo a palmo", cuenta orgulloso.
El concejal de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona, Ramón García Bragado, habló de la casa de César el pasado miércoles: "Son edificios construidos sobre zona forestal y sin licencia. La demolición no es ninguna novedad para los propietarios, porque desde hace tiempo saben que ocurrirá". Los afectados serán realojados en viviendas públicas, pero el concejal rechazó dar más información: ni cuándo las máquinas empezarán a derribar, ni cuántos inmuebles demolerán, ni dónde se encuentran.
La mayoría de vecinos afectados, como los de Les Planes y Vallvidrera, ignoran aún si García Bragado se refería a ellos o a otras casas aledañas. "Creía que el asunto estaba arreglado, pero vete a saber si es aquí, allá...", comenta un vecino de Les Planes.
Pero el secretismo del Ayuntamiento no intriga a la Font del Gos. "Sí, somos nosotros. Nos quieren echar", suspira resignado Julio Vila, miembro de la asociación de vecinos y fastidiado de tanta reunión con concejales, asistentes de concejales y de tanto traje y tanta corbata. "Llevamos mucha negociación acumulada", dice con la voz quebrada. Julio no se siente de Barcelona. Detesta el ruido, odia los bares. "Meterme en la ciudad, en un piso encerrado... Me hacen daño, esto siempre ha sido el paraíso", murmura mirando la calle, vacía.
Los vecinos defienden que tienen contratos adquiridos cuando compraron esas tierras a dos reales el palmo. Pero el barrio no pudo o no supo legalizarse durante los años en que la burocracia cedía paso a los palos. "Si íbamos a negociar venían a zurrarnos, tiraban las casas. Qué malos eran, aquellos falangistas", relata Encarna. La Font del Gos llegó al siglo XXI con media pierna sobre suelo forestal; la otra media, en zona de servicios. Son muchos lustros con la amenaza del derrumbe planeando sobre sus azoteas. Por eso las casas solemnes se entremezclan con tejados a medio cubrir, la vetusta caldera del comedor de Encarna con el termostato digital que caldea el dúplex de Mercedes, otra vecina. "Muchos no arreglan su casa porque siempre dicen que las van a tirar... Pero que nadie piense que somos cuatro chabolas", esgrime Mercedes, indignada. Su casa: espaciosa, reformada y con terraza al cielo diáfano de Collserola.
Afuera, en pleno páramo, un grupo de vecinos en pantuflas rememora viejas victorias. Cómo lograron traer la luz, el agua, las cloacas. "Para conseguir que el Ayuntamiento pusiera una papelera, no veas", bromean. Y señalan que hay casas aún más lejanas que las suyas, montaña adentro. "Nos echan porque no somos ricos. Si no, ¿por qué dejan construir esas casas de allí?", convienen. Se refieren a nuevas edificaciones junto a Montbau, pomposos pisos que crecen en la serranía, pero sobre suelo urbano. Los vecinos sospechan que sus tierras correrán la misma suerte. "Después de echarnos, aquí construirán lo que quieran", asiente Julio. "Pero aún podemos luchar", coinciden.
31/01/2008 , Barcelona demolerá las edificaciones ilegales de la sierra de Collserola (El país)
El futuro del pulmón verde de Barcelona empieza a aclararse. El Ayuntamiento de Barcelona y la Generalitat escenificaron ayer el acuerdo que han alcanzado tras más de un año de negociaciones para definir los límites del parque de Collserola en su vertiente barcelonesa. Este importante anuncio vino acompañado de otro: las viviendas ilegales que se construyeron en la montaña durante el tardofranquismo serán demolidas. "Son edificios construidos sobre zona forestal y por tanto sin licencia. La demolición no supone ninguna novedad para los propietarios, porque desde hace tiempo saben que ocurrirá", afirmó ayer el concejal de Urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona, Ramon García Bragado.
Los propietarios serán realojados en viviendas públicas repartidas por la ciudad. Poco más se sabe de la medida. García Bragado no dijo cuándo entrarán las máquinas de derribo en la montaña ni cuántos inmuebles se verán afectados. Estas viviendas "son de diferente tipología, desde chabolas de autoconstrucción a otras edificaciones más sólidas", dijo el regidor.
Áreas de transición
No se tocarán, sin embargo, las urbanizaciones de Vallvidrera, el barrio de Cal Notari y Les Planes. Aunque permanecerán dentro de los límites del parque natural, se trata de núcleos urbanos consolidados en el pulmón verde barcelonés desde hace décadas. De hecho, estas urbanizaciones quedarán sujetas a una nueva calificación urbanística denominada Espacios Periurbanos de Regulación Especial (EPRE). Según esta nueva formulación jurídica, en las proximidades de estos núcleos urbanos todavía será posible construir equipamientos deportivos, culturales, sanitarios o educativos, aunque estos proyectos sólo serán aprobados después del preceptivo informe ambiental y de la autorización municipal. En ningún caso se podrán construir viviendas.
Las administraciones han diseñado otra tipología de EPRE, que funcionará como puerta de acceso y enlace entre el parque natural y la ciudad (véase el gráfico adjunto). En estas áreas se podrán habilitar caminos o instalar papeleras. Las dos tipologías de zonas de régimen especial suman 132 hectáreas, de las 1.697 que tendrá la vertiente barcelonesa del futuro parque natural. En total, el parque incorporará 51 hectáreas más de lo que estaba previsto en la Xarxa Natura 2000, una figura que ya daba a la sierra una buena dosis de protección.
La Generalitat espera aprobar la declaración de parque natural este mismo año. Salvado el escollo barcelonés, los técnicos del Departamento de Medio Ambiente reanudarán las conversaciones con los alcaldes de los otros ocho municipios colindantes para acabar de dibujar el mapa del futuro parque. Una vez fijadas las fronteras, el parque tendrá más de 8.000 hectáreas.
Hectáreas y polémicas
A las numerosas polémicas que salpican todo lo que se refiere la declaración de Collserola como parque natural, se unió una nueva. El grupo del PP en el Ayuntamiento de Barcelona criticó ayer que el equipo de gobierno municipal había prometido que las zonas de transición ubicadas en los márgenes del parque sumarían 300 hectáreas, y no las 132 presentadas ayer. La tercera teniente de alcalde, Imma Mayol (ICV), había negado por la mañana haber alcanzado este compromiso.
Faltan por solucionar algunos conflictos que han enfrentado a los vecinos con las administraciones. Por ejemplo, la Generalitat ni afirma ni desmiente que construirá el túnel de Horta, una infraestructura que, según los ecologistas, partiría el parque en dos. También siguen las protestas por la construcción de una montaña rusa de 25 metros en la cima del Tibidabo. Y en el extremo oriental del parque, la casa ocupada de Can Masdeu probablemente tiene los meses contados.
06/02/2004, El Ayuntamiento de Barcelona aprueba la construcción de 1.166 nuevas viviendas en el plan de mejora de la Vall dHebron (urbanoticias.com)
La Vall dHebron contará con 1.166 nuevas viviendas, en el marco de un plan de mejora urbanística de la zona y del entorno del parque Collserola aprobado ayer por la comisión de gobierno del Ayuntamiento de Barcelona, que prevé también la creación de nuevos polos de atracción de actividad económica y de equipamientos.La Modificación del Plan General Metropolitano (PGM) afectará cuatro barrios de esta zona del distrito de Horta-Guinardó: la Taxonera, la Clota, Font Baliarda y la avenida del Estatut-Can Cortada. El proyecto, que se aprobará de forma inicial en el Pleno de febrero, supone la primera concreción del Plan Director de la Vall dHebron, presentado en el anterior mandato y que suscitó un gran rechazo vecinal. Para desarrollar esta MPGM será necesario tramitar aún Planes Especiales de cada zona afectada.
La concejal del distrito de Horta-Guinardó, Elsa Blasco, admitió que el "intenso proceso participativo" seguido hasta ahora "no ha estado exento de polémica al principio, pero se ha reconducido bien y al final ha alcanzado un alto grado de consenso". El objetivo del proyecto es "crear nueva trama urbana, necesaria para unir los barrios y para solucionar el problema de las viviendas afectadas" por estar construidas en suelo calificado de forestal en la Font del Gos y Cal Notari. Blasco confió en que "las primeras realidades del proyecto se puedan visualizar al final del mandato". Una vez que se desarrolle el plan, la Vall dHebron contará con 1.450 pisos, de los cuales 893 serán de nueva construcción --el 60 por ciento, protegidos--, 284 serán los ya existentes y otros 273 se construirán para realojar los afectados de la Font del Gos. La mayor parte de la vivienda se concentrará en las áreas de la Taxonera, la Clota y Font Baliarda.
Asimismo, el plan prevé 34.000 metros cuadrados para actividades terciarias y un conjunto de medidas para crear pequeñas zonas verdes en todos los barrios y reajustar los límites del parque de Collserola, frenando la urbanización. El distrito apuesta también por prolongar la carretera de las Aigües. La MPGM prevé aprovechar La Llosa, donde el primer borrador del Plan Director quería situar los Encants Vells, para trasladar el mercado de la Vall dHebron, incluyendo una nueva superficie comercial y complementándolo con una planta de nueva construcción para otros equipamientos. La MPGM aprobada ayer por el Ayuntamiento no menciona la construcción del túnel de Horta, ya que, según explicó Blasco, "se llegó a un pacto para aparcar" el debate "y que no impidiera la discusión" de todo el proyecto.
El portavoz del equipo de gobierno, Ferran Mascarell, comentó que "la posición" del Ayuntamiento "era contraria a un túnel de movilidad amplia", para vehículos y trenes, como pretendía la anterior Generalitat. Sin embargo, explicó que "estamos dentro de un nuevo proceso dediscusión" con el Ejecutivo autonómico, que apuesta por un túnel exclusivo para transporte ferroviario, y "los parámetros parecen más o menos coincidentes entre las dos administraciones".
Link a la notícia
Suscribirse a:
Entradas (Atom)