El Govern català entrarà en la gestió de l'àrea aquest mateix mes, any i mig després de l'acord polític
El pulmó barceloní no s'ha recuperat de les conseqüències de la nevada del 8 de març
Més de 18 mesos després que, el març del 2009, les diferents administracions (locals i autonòmica) i departaments del Govern català (Medi Ambient i Política Territorial) acordessin, després de llargues discussions, els límits que tindria el nou parc natural de Collserola, el Govern català aprovarà, per fi, el nou estatus del pulmó barceloní. L'àrea verda passa per un moment difícil a causa, entre altres factors, dels danys soferts per la nevada del 8 de març (fa sis mesos), amb uns efectes, la majoria arbres caiguts, que no han estat encara retirats. I es compten per desenes de milers: només als voltants de les vies principals es van veure afectats uns 45.000 exemplars, una xifra que, segons els responsables del parc, es podria multiplicar per cinc quan els forestals comencin a netejar les entranyes del parc.
Més enllà de les dificultats que suposa per a l'oci ciutadà trobar-se els camins amb el pas tallat pels troncs, la presència dels arbres a terra impedeix el normal desenvolupament del sotabosc. Si a aquest fet hi afegim els comportaments poc respectuosos amb la naturalesa, el còctel resultant és una pèrdua de biodiversitat. Segons explica el director del parc, Marià Martí, la presència d'aus rapinyaires «s'ha reduït» notablement.
El diagnòstic que en fa Martí, això sí, amb sordina, és alarmant: «Collserola està menys bé que fa temps». Segons el seu parer, «s'ha de trobar l'equilibri entre la naturalesa i l'ús públic. La ciutat va recuperar la línia marítima gràcies als Jocs del 1992, però no la muntanya. Fa falta connectar amablement la ciutat amb el parc».
Precisament aquesta transició entre els elements urbans i verds va ser un dels punts de fricció tant entre les conselleries de Política Territorial i Medi Ambient com entre aquesta última i l'Ajuntament de Barcelona. El problema radicava en el fet que la qualificació de parc natural aplicada a zones urbanes ja consolidades podia crear, a la llarga, problemes d'operativitat a l'hora de gestionar les obres de millora, per exemple, dels grups de cases.
DISCUSSIONS I ENDARRERIMENTS / Segons Marta Subirà (CiU), tinent d'alcalde de Medi Ambient de Sant Cugat, aquesta pugna entre conselleries ha estat la que ha propiciat el retard en l'aprovació per part del Govern de l'entrada de la Generalitat en el consorci gestor del parc. Fonts de Medi Ambient neguen aquestes discussions, una vegada es va tancar el pacte del març del 2009, i van atribuir el retard «a la revisió que alguns ajuntaments van voler fer per ajustar serrells» sobre les superfícies a protegir. A més, des dels temps del Pla General Metropolità, la ciutat comptava, al vessant de Collserola, amb terrenys qualificats com a equipaments. I Barcelona no hi va voler renunciar. Finalment es va acordar que Medi Ambient en permetria alguns, això sí, amb unes condicions estrictes.
Sobre les conductes incíviques, segons Martí, «la declaració de parc natural ajudarà a valorar més Collserola. Si el ciutadà percep que és un paratge fràgil, tindrà més sensibilitat». L'altra cara de la moneda és que, «irremeiablement, això també s'aconsegueix mitjançant les sancions que podran imposar quan es declari el parc natural, no abans perquè no hi ha marc legal, només recomanacions.»
No hay comentarios:
Publicar un comentario